PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Comparteixo amb vosaltres la memòria del projecte TIC. Com se'ns demanava a la PAC consta d'una introducció, el disseny de l'activitat que l'he dividit en quatre parts: fitxa del disseny, el cas del projecte, el mapa conceptual i la descripció del procés, l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit, l'avaluació tecnològica del disseny, les conclusions, l'annex amb l'autoavaluació i el seguiment de l'avaluació continuada global i la bibliografia i webliografia.

Canet dominguez anna_projecte from acanet3

CAS PROPI

Canet dominguez anna_cas propi from acanet3

CAS DEL PROJECTE

MOSTRA DOCUMENTAL DEL PROJECTE

Les mostres del projecte són fotografies del procés d'aprenentatge que han fet els aprenents, en aquest cas, els meus alumnes de 2n de Primària, que han descobert que amb l'ordinador també es pot llegir!

FITXA DE DISSENY DEL PROJECTE

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Es pot llegir amb un ordinador?

RESPONSABLES: -       Tutora de 2n de Primària -       Professora de l’aula d’informàtica -       Psicopedagoga del centre -       Bloc del Cicle Inicial

RECURSOS TECNOLÒGICS -       Ordinadors de l’aula d’informàtica -       Connexió internet. Alta velocitat -       El blog del cicle inicial -       JClic -       http://www.edu365.com/primaria -       http://www.edu365.cat/primaria/contes/contesweb/index.htm -       http://www.edu365.cat/entrena/index.htm -       http://clic.xtec.cat/db/listact_ca.jsp

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA Un problema és quelcom que es desconeix i que segurament val la pena descobrir. Segons Jonassen (2003): El problema estarà ben estructurat ja que la tasca estarà ben definida, és a dir, amb els objectius implícits i una disposició previsible d’activitats. Serà un problema amb poca complexitat ja que el tema i les variables són limitats. Fins ara, els alumnes de 2n només han treballat la lectura mitjançant el llibre imprès i ara hauran de llegir utilitzant les TIC. Cal tenir en compte que la mestra farà de guia dels alumnes en el procés d’aprenentatge. Quant a l’especificitat de camp, serà un problema situat, ja que estarà contextualitzat en la lectura que és un aprenentatge que s’utilitza a totes les àrees. Pot ser motivador i més interessant treballar la lectura mitjançant les TIC? Estarem parlant d’un problema de presa de decisions.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA Els nens i nenes de 2n de Primària estan aprenent a llegir millor, assolint la lectura mecànica i treballant la comprensió lectora. El dia que fan taller de lectura tots junts, la classe es fa una mica avorrida. Uns es distreuen, quan ja han llegit, d’altres no segueixen i cal anar-los dient per on va la lectura,.... La mestra, una mica enfadada, els renya i qüestiona “Què us passa?” La majoria resten callats, però un alumne diu “És avorrit!” “Doncs, plantegeu-vos de quina manera es podria fer la lectura més divertida!”. Llavors tots volen participar i entre tots donen diferents respostes. Les respostes més interessants són: “El meu pare llegeix el diari a l’ordinador”, “Si tinguéssim una tablet podríem llegir contes, la meva germana ho fa”, “Amb l’ordinador també es pot llegir”, “Amb l’ordinador no es pot llegir perquè no és un llibre”, “Es llegeix igual amb un ordinador que amb un llibre?”, ....... Està clar que haurem de buscar una manera que els agradi i els motivi més a llegir. Els alumnes de 2n (aprenents): Plantegen el problema “Es pot llegir amb un ordinador?” La tutora juntament amb el professor encarregat de l’aula d’informàtica (mediadors): “Per què no esteu contents?” “Com ho podríeu fer?” “Sabeu utilitzar un ordinador?”, “Ho voleu provar?”, “Què us semblaria poder anar una hora a la setmana a l’aula d’informàtica i poder fer jocs de lectura amb l’ordinador?” “Hi esteu d’acord?” “Creieu que serà més divertit llegir amb els ordinadors que amb el llibre de lectura?” L’aprenentatge amb les noves tecnologies, en aquest cas amb els ordinadors, serà un bon aprenentatge significatiu, ja que en aquest procés d’ensenyament- aprenentatge es tindrà en compte el conjunt de coneixements previs que han construït els alumnes en les seves experiències anteriors. També es fomentarà el respecte a la diversitat, l’autoestima i confiança, i la motivació per la lectura.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT Aquesta activitat la durà a terme la tutora de 2n del col·legi La Presentació d’Arenys de mar. Es tracta d’una escola concertada de la població d’Arenys de mar, un poble de la comarca del Maresme. La mestra i els alumnes de 2n no estan massa acostumats a treballar amb les TIC, ja que només tenen un ordinador a l’aula (el racó de l’ordinador) i no acostumen a anar a l’aula d’informàtica. A la mestra l’ajudarà el professor encarregat de l’aula d’informàtica del centre. Els alumnes no podran tenir un ordinador per a cadascun ja que l’escola disposa d’aula d’informàtica amb 20 ordinadors i els alumnes de 2n són 26. Per tant l’activitat es realitzarà en parelles.

LES CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS Es tracta d’un grup de nens i nenes de 2n de Primària amb ganes d’aprendre a llegir millor. A l’aula tenen els seus llibres de lectura, però no és massa engrescador llegir sempre de la mateixa manera. Per aquest motiu sorgeix la qüestió a l’aula de poder fer el taller de lectura diferent. Són alumnes que no estan gaire acostumats a utilitzar les noves tecnologies a l’escola ja que només disposen d’un ordinador a l’aula.

COMPETÈNCIES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Utilitzar l’ordinador. Competència d’aprendre a aprendre. Utilitzar noves maneres de treballar. Competència social i ciutadana. Treballar amb tolerància i respecte.

OBJECTIUS A ASSOLIR Millorar el procés lector. Motivar el procés lector. Treballar diferents estratègies de lectura amb les TIC.

CONTINGUTS A TREBALLAR Conceptes (saber i coneixements): Lectura de frases Lectura amb pictogrames Lectura en veu alta Lectura comprensiva Ordenació de frases Contes populars Procediments (Saber fer): Utilització correcta de les eines informàtiques per treballar els jocs de lectura. Actituds (Saber ser): Actitud positiva. Voluntat de col·laboració Respecte per les eines informàtiques.

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS Es realitzarà una sessió setmanal dins l’horari escolar. 1a sessió: serà informativa i organitzativa per part del professor de l’aula d’informàtica. Es distribuiran els alumnes per parelles i cada dos nens/es treballaran en un ordinador. 2a sessió : ½ hora es treballarà la lecto- escriptura JClic, amb el joc de Consciència Fonològica. ½ hora amb l’edu 365 “Els contes d’en Ton i la Laia”, contes interactius per llegir, escoltar i fer activitats de comprensió lectora. 3a sessió: ½ hora es treballarà la lecto- escriptura amb JClic, amb el joc Sons oberts i tancats. ½ hora amb edu 365 “Els contes d’en Ton i la Laia” 4a sessió: ½ hora amb l’edu 365 amb el joc Lletra per lletra, joc de lletrejar paraules. ½ hora amb l’edu 365 i els Contes SPC. A l’acabar cada sessió per parelles realitzaran una fitxa en la qual hauran de contestar si els ha agradat l’activitat, si han tingut dificultat en realitzar-la,.... Les activitats treballades s’enllaçaran al bloc del Cicle Inicial de l’escola, d'aquesta manera els alumnes des de casa podran accedir-hi: http://blocs.xtec.cat/miseansi/

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA El coneixement es construeix a partir de l’experiència, segons la concepció constructivista de l’ensenyament- aprenentatge. Per tant l’aprenentatge haurà de ser funcional, és a dir, aprenent a saber utilitzar la informació i sentir-se útil en situacions diferents; aprenent els uns dels altres mitjançant un aprenentatge cooperatiu; gràcies a les TIC, l’aprenentatge serà motivador i contextualitzat dins una activitat de centre. Amb aquests atributs els alumnes, mitjançant la manipulació, l’experimentació amb l’ordinador i el descobriment de llegir d’una manera diferent, obtindran un canvi conceptual que és un dels fonaments de l’aprenentatge significatiu. Principis d’un aprenentatge significatiu: actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu (David Jonassen. 2003) Els alumnes exploraran, descobriran nous conceptes, compartiran el que han après. Podem dir que hi ha uns coneixements previs per part dels nens i nenes, per tant, es parteix del constructivisme ja que una de les seves finalitats és que l’alumne construeixi el seu coneixement a partir de la seva interacció amb l’entorn. Es posa èmfasi en les estratègies d’aprenentatge: cognitives, de planificació, motivacionals, metacognitives,...Es busca la implicació amb iniciativa i responsabilitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació la farà la mateixa mestra observant l’interès dels alumnes pels nous aprenentatges.  Es tindrà en compte la fitxa que hauran de contestar els alumnes després de cada sessió.

TEMPORITZACIÓ L’activitat constarà de quatre sessions: 26 de novembre, 3, 10 i 14 de desembre.  Cada sessió tindrà la durada d’una hora lectiva dins l’horari escolar. Totes les sessions es faran a l’aula d’informàtica.

CANVI CONCEPTUAL I CONCLUSIONS

Argumentacions sobre el canvi conceptual

Premissa: S’ha produït un canvi conceptual vers ciència, tecnologia, societat i educació des de la meva avaluació inicial fins el treball de la PAC 2. Argumentaré aquesta premissa a partir de les qüestions plantejades a la PAC 2. Primerament crec que és possible i molt viable representar i sintetitzar el coneixement conceptual d’un article i del mòdul 1 en forma de mapa conceptual, ja que s’hi poden sintetitzar els coneixements. Segons Novak i Cañas, els mapes conceptuals són eines gràfiques per organitzar i representar coneixement, és a dir, és una representació gràfica que vol plasmar les idees o els conceptes que tenim les persones sobre un tema i en el cas de l’ensenyament, explicita el procés d’aprenentatge de l’alumne. El mapa conceptual final m’ha servit per obtenir una idea més visual de les relacions que hi ha entre els conceptes CTSE. Ha estat un sistema de construcció de models per a fomentar que en la meva ment s’hagi construït un model mental. Com s’explica en els materials de l’assignatura de NTICEDU “La construcció de models és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual”. La construcció d’un mapa de conceptes no és complicada amb el programa Cmap Tools. Prèviament a conèixer i descarregar-me el programa, per a mi fer un mapa de conceptes era un repte difícil, només n’havia fet amb quadres de text i formes bàsiques. Cmaps és un programari gratuït molt interessant per a la representació i comparació de mapes conceptuals. A més, aquesta eina o recurs ens ha permès comunicar el coneixement del material de l’assignatura amb l’article de Domènech i Tirado i amb conceptes que utilitzo en la meva experiència com a professional de la docència (currículum, competències bàsiques, organització escolar, ensenyament- aprenentatge,...). Quant a la representació del mapa podem dir que una de les prioritats és que es vegin bé les relacions que hi ha entre els conceptes centrals, que en el nostre cas seran els conceptes treballats en el mòdul de l’assignatura i els conceptes de l’article. També podem parlar del que serà accessori i perifèric en el mapa de conceptes, accessori pot ser aquella informació que no està relacionada amb els conceptes però que també ens aporta informació relacionada amb el tema per poder entendre els conceptes i perifèric pots ser la informació de més o addicional que s’afegeix al mapa de conceptes, aquesta potser no seria tan necessària per entendre els conceptes. El mapa es pot fer llegible i útil ja que hi ha possibilitats de colors i ombrejats. El programa Cmaps ofereix varietat en el format de formes, colors, font,... Jo he utilitzat el color verd per marcar els conceptes centrals de ciència, tecnologia, societat i educació. Després per desglossar cada concepte he triat quatre colors diferents diferenciant la jerarquia i els conceptes que serien accessoris i perifèrics amb altres colors. Gràcies a les eines del programa Cmaps Tools s’aconsegueix que el mapa quedi més atractiu, visual i entenedor.

Així doncs, la comparació dels dos mapes, l’inicial i el final, pot ser útil per avaluar l’aprenentatge i el canvi conceptual, ja que en els dos mapes s’hi plasmen els meus coneixements sobre ciència, tecnologia, societat i educació  però en dos moments diferents del meu procés d’aprenentatge. Es veu clarament que hi ha hagut una ampliació de coneixements mitjançant els nodes i les proposicions fent una xarxa més complexa.

 Reflexions sobre el propi canvi conceptual i conclusions

En primer lloc he de dir que al començament em va costar una mica estructurar aquest informe de síntesi, amb tanta informació, però al final ha estat un procés enriquidor, constructiu i significatiu. El procés d’aquesta PAC m’ha ajudat a modificar i a construir nous coneixements en la relació CTSE. Amb la lectura del mòdul de Julio Cabero, l’article de Domènech i Tirado i la participació al debat CTS, m’han ajudat a aprofundir en la interacció que hi ha entre ciència, tecnologia, societat i educació i a com influeixen unes sobre les altres però en constant interacció. En l’avaluació inicial se’ns demanava puntuar unes qüestions sobre Tecnologia Educativa i una de les preguntes era “Els debats de la UOC poden millorar moltíssim”; la meva puntuació va ser 8 (0 gens d’acord, 10 molt d’acord), ara ho puntuaria amb un 1, ja que el debat CTS va ser immillorable, participatiu i educatiu, amb el qual he après a argumentar millor, gràcies al model d’argument de Toulmin. Em va tocar defensar el bàndol Tecnodeterminista i em va costar buscar idees tan radicals però, amb la bona estructura i organització (carpetes i fils conductors) i amb les intervencions dels companys, va ser un debat virtual instructiu i significatiu. Hi ha hagut un aprenentatge des de l’avaluació inicial fins ara del qual se’n poden extreure les següents reflexions: La societat actual està avançant científicament i tecnològicament a passes agegantades. Com afecta això a l’educació? Amb l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, l’escola ha d’adaptar el seu currículum. Serà necessària una adaptació en l’organització educativa on el docent i l’alumne treballin construint l’ensenyament- aprenentatge. Les TIC són una eina que proporcionen una manera diferent d’ensenyar i aprendre, ajudant a l’alumne a construir un aprenentatge significatiu fent-lo participar directament en la seva formació i procés d’aprenentatge.

Com a conclusió final puc dir que el propi canvi conceptual ha estat partint del constructivisme, és a dir he anat construint el meu propi coneixement. De la meva experiència com a mestra vull destacar la importància d’intentar que l’alumne vagi construint els seus esquemes de coneixement propis, amb les seves experiències i així anar interpretant nous coneixements. Jo, haig d’acompanyar-lo en el seu aprenentatge. Com a futura psicopedagoga, posar tota l’atenció en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes que ho necessitin, considerant-lo com un procés intern, coneixent les implicacions socials i afectives que el procés comporta.

Informe de síntesi

Explicació i comparació dels mapes conceptuals

Primerament he volgut tornar a copiar el mapa de conceptes de l’avaluació inicial amb el programa Cmaps per tal que quedés més integrat dins aquest document. En aquest mapa hi vaig voler fer una relació molt simple, partint dels meus coneixements previs,  entre els quatre conceptes, la interrelació entre societat i educació, la millora que provoca aquesta en la societat, que la tecnologia és un recurs per a l’educació i que està a l’abast de la societat, que la tecnologia i la ciència es necessiten i que la ciència genera canvis en la societat. Això és tot. Després de fer la lectura dels materials de l’assignatura, de l’article de Domènech i Tirado, i sobretot del debat CTS tant intens i interessant, penso que hi ha una relació i una interdependència entre ciència, tecnologia, societat i educació amb nous conceptes que creen i amplien moltes connexions entre ells. Per tant, en aquest mapa conceptual final hi ha una ampliació dels coneixements que s’enllacen entre ells mitjançant proposicions fent que la xarxa del mapa quedi més ampliada. Com he comentat abans, s’ha produït, mitjançant un aprenentatge significatiu, una formació, és a dir, el que he après amb el mapa final ha estat compatible amb els meus coneixements previs que han estat ampliats i interioritats. . Ho clarificaré en un quadre comparatiu entre els dos mapes conceptuals seguint alguns dels criteris d’avaluació presentats en el cas 3 (Creació de models a classe: Classe de literatura britànica):

CRITERIS	MAPA CONCEPTUAL: AVALUACIÓ INICIAL	MAPA CONCEPTUAL: FINAL
Amplada de xarxa (nombre de nodes)	Escàs nombre de nodes	Molts més nombres de nodes
Nombre de proposicions	Poques combinacions	Moltes combinacions node- enllaç- node
Exemples	No n’hi ha cap	Alguns exemples
Tipus de relacions	No hi ha jerarquia	Profunditat jeràrquica amb diferents nivells que van d’allò més global a allò més concret.
Nombre de conceptes	Quatre conceptes	Hi ha molts conceptes
Proposicions utilitzades	Poques i concretes	Moltes i variades
Validesa	No hi ha massa validesa	Hi ha validesa ja que està argumentat a partir de fonts fiables.
Connexions significatives	Partint dels coneixements previs	Article, materials assignatura i debat.